Les persones que formen part de la nostra vida ens influeixen. Hi ha persones amb qui convivim voluntàriament, hi ha persones per qui donaríem la nostra vida, hi ha persones importants però amb les qui no ens podem entendre i hi ha persones amb les qui hem de conviure sense haver-ho triat.
Les relacions personals son una part fonamental de la vida de tots. Ens condicionen fins a tal punt que poden fer que la nostra vida sigui d’una manera a d’una altra. La forma com veiem a les persones que ens envolten és un reflex del que nosaltres som com a individus. Hi ha persones i hi ha relacions que treuen el millor de nosaltres i tal vegada no ho esperàvem i hi ha relacions que esperàvem que serien enriquidores i realment han estat o són una font de inquietuds i de malestar o de conflictes.
Sigui com sigui les relacions humanes són sempre complexes i la intel·ligència interpersonal és un camp d'experimentació inesgotable.
Des de que naixem establim i conformem les nostres primeres relacions amb els altres, primer de forma inconscient i cada cop de forma més autònoma i més conscient. Les relacions familiars, les relacions derivades de la escola (amb els professors, amb els companys etc.) i les relacions derivades de l’oci configuren els nostres primers anys de vida. Després ens trobem amb que la situació s’amplia i volem compartir el nostre projecte de vida amb una altra persona (o no). Seguidament el nucli familiar pot augmentar, sigui perquè hem decidit tenir família o perquè ens hem de fer càrrec d’una persona major o depenent, sigui perquè tenim animals de qui ens fem càrrec, normalment tenim veïns amb qui podem tenir una millor o pitjor relació, tenim companys de feina i caps o supervisors que condicionen la nostra vida.